viernes, 24 de agosto de 2012

Silencis



Silencis 


Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
filtren el sol per la finestra.
Miro com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.

Oh, quantes nits
acaronant els teus dits febles;
oh, quants matins
com el que ara tinc tebi com un fil de roba.

Amagats de tanta gent que parla
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d'aquest soroll salvatge
que ens fem entendre sense paraules...

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins
amb el color d'aquesta tarda.
Sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes et delata.

Oh quants matins
entrellaçant-nos com de pedra;
oh quantes nits
com la que ara tinc, tèbia com la llum d'espelma.

Amagats de tantes veus estranyes
amb els silencis omplim paisatges.
Allunyats d'aquest soroll tan aspre
ens fem entendre, sense paraules...
Serà que amagats de tantes veus estranyes...

Ens fem entendre sense paraules...

LLETRA:LLUÍS GAVALDÀ MÚSICA: JOSEP THIÓ

No hay comentarios:

Publicar un comentario